Una masia catalana 1674 – 1919

La primera imatge que tenim de Mas Boronat va ser presa en un moment indeterminat abans de 1919. La masia té origen en 1674 segons la inscripció que hi havia a la llinda de la porta principal. Es tractava en aquest moment d’una masia típica catalana, destinada al resguard dels ramats d’ovelles que transitaven per la zona. Segons ens expliquen els veïns més ancians, la masia va haver d’estar habitada per diferents famílies durant el transcurs dels anys, sent els primers probablement els Boronat, cognom comú de la regió pel que sempre s’havia conegut la masia. A més d’oferir resguard per a la ramaderia, la finca es dedicava al cultiu de la garrofa i les oliveres, tal com feien altres cases veïnes. No va ser fins més tard, quan el cultiu de la vinya va proliferar a Catalunya degut en gran mesura a la crisi de la fil·loxera que es va estendre per França al segle XVIII.

1919 – 1954 Narcis d’en Gosch

La reconstrucció de la Masia: Enric Mora i Gosch 1923. La caça i les partides de cartes.

El 1919 compra la finca l’acabalat empresari del marbre Enric Mora i Gosch. Durant diversos anys “Siset” (així és com es coneixia al marbrista) havia fet importants encàrrecs que li havien procurat una fortuna. Cal destacar entre les seves obres més importants, la petició que va fer el famós arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, que va encarregar el marbrista el treball de la construcció d’un gran mausoleu per a la tomba del rei Jaume I, que havien estat traslladats des del monestir de Poblet. Aquesta obra es va encarregar per albergar al monarca a la ciutat de Tarragona, encara que més tard van tornar al monestir, on es troba avui dia, i el mausoleu es va quedar exposat a l’ajuntament de Tarragona, en un pati adaptat per donar cabuda a tan magnífica peça .

Siset va trobar una finca de camp, amb una masia típica i ja en bastant mal estat a causa del pas del temps. Quan va adquirir la propietat, va iniciar la construcció de l’esplèndida masia en estil post-modernista que avui podem veure. Per a això va fer venir al reconegut arquitecte Enric Mora i Gosch. Va construir la torre principal a la banda esquerra, amb un colomar a la part alta, que en aquells temps era un símbol de riquesa i de pau, i adornant la part sud amb un rellotge de sol especialment ben orientat i com a fons d’aquest la imatge de la llegenda de Sant Jordi donant el cop final al drac. Hi ha una frase que diu: “Benvingut el nou dia, lloat Déu qui l’envia! I la data de finalització amb el nom de l’arquitecte “E.Mora, 1923” (aquesta era la forma amb la qual l’arquitecte signava les seves obres. A la dreta de l’edifici, també es va ampliar la casa amb una extensió amb sostre a 2 aigües . per la part posterior, l’arquitecte va dissenyar una plaça, amb un gran dipòsit central que recollia les aigües de les teulades, un celler i l’altre costat de la casa una fila de quadres i zona de gàbies per als animals. Es completava d’aquesta forma l’estructura central de la masia. Per construir tot això es va iniciar una mina de terra a la part inferior de la plaça, amb entrada al final del que eren les quadres, i que avui en dia es pot visitar ja que la mina va ser rehabilitada i convertida en unes caves.

Durant la Guerra civil, els exèrcits van causar estralls com en tantes altres masies i per evitar robatoris Siset va fer construir dues casetes de pedra seca on es guardava dinamita (es va trobar un cartell que posava “Polvorí”). A més es van fer construir amagatalls i parets falses com els que es poden veure al celler.

Narcís Gosch va fer tancar tota la finca per a les seves partides de caça, i inici la producció de vi i oli propis, instal·lant maquinària d’última generació, que avui en dia es pot visitar ja que es troba rehabilitat per a tal efecte com “museu del vi i de l’oli ”

1954 – 1974 Carlos Slovinsky de Noreico

El 1956, després d’un període econòmicament molt difícil per a l’empresari, va haver de vendre la masia. Va aparèixer llavors Carlos Slovinsky d’Noreico, un inventor rus amb parents llunyans dins de la família dels últims tsars de Rússia. El rus, així li deien al poble de Salomó, vivia de forma senzilla a la masia amb un control estricte dels treballs que es feien al camp Es coneix que de tant en tant sortia a realitzar les seves rondes de vigilància, pistola en mà , i més d’un transeünt es va emportar un ensurt quan passejaven per allà quan, apuntant-los amb la pistola els advertia que per la finca no es podia passejar ja que era privada.

1974 -20- Oswald Voorbraeck

El 1974, cap al final de la dictadura de Franco, el Sr Slovinsky, creient que pogués arribar el comunisme a Espanya a la mort del dictador, va vendre la finca mentre va poder i va desaparèixer. Va ser llavors quan va adquirir la propietat Oswald Voorbraeck, empresari-inversor belga. Aquest inici la rehabilitació canviant conservant les antigues edificacions, ia poc a poc convertint la masia en un bonic complex turístic diferent.

Primer va construir el conjunt de 4 apartaments Anvers d’una piscina al front, en record al seu lloc de naixement. Després va fer els 10 apartaments aparellats “Catalunya”, obri una elevació amb vistes sobre la masia, les vinyes i boscos. Després va fer altres 8 apartaments amb piscina que cridaria Flandes. Per aconseguir l’ocupació, que al principi es va limitar als estius, es posaven anuncis al diari local d’Anvers, Bèlgica, i els interessats acudien a la casa de l’empresari per veure els àlbums de fotos i realitzar les seves reserves. Així es feia abans, a falta dels mitjans actuals.

La capella que hi ha en el que va anomenar Plaça Catalunya, situada just fora de la plaça central amb el celler, quadres i el depositito d’aigua, va tenir el seu origen en una altra interessant història. Els masovers de llavors, cap a 1979, eren molt religiosos, i la dona un dia va creure veure imatges de la verge en una figura que es trobava de l’entrada de la plaça. La veu es va córrer i va donar lloc a cert trànsit de gent que venia a posar una espelma o unes flors i resar les seves oracions. En veure això, el Sr Oswald va fer construir una capella que dedicaria a la Madona de Flandes i a la verge de Montserrat, patrones del seu lloc d’origen i el seu lloc del present. El singular edifici ve decorat per tot un conjunt de mobiliari fet a mitja, i una pintures realitzades per Bermejo, reconegut pintor al món eclesiàstic per les seves reformes i obres en desenes d’esglésies i catedrals de tot Espanya. Per això l’artista va estar allotjat durant 3 mesos a la masia, pintant només durant les nits, que és quan trobava la seva inspiració. Cal ressaltar un fresc que es veu al final de la capella, i destaca per estar expressament pintat sobre una paret blegada, de manera que es crea un efecte de tres dimensions i sembla que el Crist a la creu que es representa està més a prop de l’espectador .

A principis dels 80 es va inaugurar el restaurant en el qual es van oferir les primeres calçotades, així com carns a la brasa, paelles i altres plats típics que feien les delícies dels visitants.

L’any 1989, es va iniciar la construcció de l’hotel Malta allà on hi havia els estables dels cavalls. En aquesta època, el Sr Voorbraeck pertanyia a l’orde dels cavallers de St John de Malta, i un cop construït el seu hotel va albergar a Mas Boronat reunions de l’ordre, que van trobar en aquest lloc un assetjar idoni per la seva discreció, comoditat i tranquil·litat entre les vinyes.

Finalment, amb la intenció de crear un complex residencial en el futur, es parcel·lar les finques de la part més elevada i amb vistes sobre tot el conjunt de la masia. Un lloc ideal per construir cases i crear una urbanització única.

El 2008, el Sr Oswald va morir i va deixar en mans de la seva família la continuació del projecte.